dijous, 28 d’octubre del 2010

LES CORTINES DE TARDOR 
I ELS FANALETS DE LES CARBASSES.

Hem fet unes cortines amb motius de tardor per a decorar la classe. Veieu- les:









També hem fet uns fanalets amb carbasses dibuixades.

Hem investigat, i aquesta tradició, tot i que sembla que vingui d’Estats Units, té el seu origen en la cultura celta. Es creia que la nit del 31 d’octubre, el dia abans de Tot Sants, els esperits sortien dels cementiris. Per tal de fer-los fora, la població els espantava col.locant coses que fessin por fora de les seves cases.

Si us hi fixeu, la carbassa decorada i amb una espelma encesa a l’interior fa molta por!!!!







CASTANYADA 2010


Avui divendres ens hem trobat a Ger tota la ZER Cerdanya (Bolvir, Llívia i Ger) , per a celebrar la castanyada.

150 nenes i nens i 25 mestres ens hem reunit per a gaudir d´aquesta festa tan típicament catalana.

Ens hem disfressat i hem començat a fer una gimcana per tot el poble. Ens hem repartit per equips (de diferents pobles, grans, petits i mitjans) i, acompanyats per un mestre, hem fet tot un seguit de proves: punteria, preguntes, cosir el grup, buscar signatures, dibuixar, buscar objectes intrusos,encistellar i avançar, relleus,... Cada grup portava el nom d´un bolet, i el premi que s´aconseguia eren els fruits típics de la tardor. 

Un cop acabada la gimcana, hem fet un bon esmorzar de coca i xocolata al pati i hem menjat unes delicioses castanyes que ens ha preparat en Rafa de l´Ajuntament.

Hem tingut temps de jugar una estona al pati, i per a acabar, hem cantat tots junts la cançó de "Sóc una castanya".    Ens ha dirigit el nostre mestre director de la coral polifònica l´Enric.  A sota en teniu el video

Ha estat una molt bona diada!!!!!!     Visca la castanyada!!!




Aquest és el video de la cancó "Sóc una castanya".
Podeu baixar el volum de la música del bloc posant pausa al widget del menú de la dreta.

LA CASTANYA

Visc dins d'una closca
que té moltes punxes
caic a la tardor
perquè em pogueu menjar.
Si no em feu cap tall
i em poseu al foc
puc posar- me a explotar.

Em pots trobar al mercat;
a sota un terrat;
però no en un gelat.
Busca en un castanyer
sense parar
ballant al ritme
del txa-txa-txa.

Hola! Sóc una castanya
visc a la muntanya
envoltada de plantes i arbres.
Hola! Sóc una castanya
i he vingut
perquè vull jugar amb tu!

Em pots trobar al mercat;
a sota un terrat;
però no en un gelat.
Busca en un castanyer
sense parar
ballant al ritme
del txa-txa-txa.

Hola! Sóc una castanya
visc a la muntanya
envoltada de plantes i arbres.
Hola! Sóc una castanya
i he vingut
perquè vull jugar amb tu! (x2)





FOTOS DE LA CASTANYADA



dilluns, 25 d’octubre del 2010

QUAN VE ELTEMPS DE MENJAR CASTANYES,LA CASTANYERA,...



Aqui teniu alguns enllaços per a treballar aquesta setmana la festa de la castanyada. Cliqueu- hi a sobre i descobriu noves coses!!

* Bolets de Catalunya.
* Busca a la Viquipèdia:castanyada, panellets, castanyes,moniatos, Tots Sants, Día de   Muertos
"Som boletaires" del Grup Dekrèpits (Alt Empordà)
Per a escoltar- ho bé, pots baixar el volum de la música del bloc o fer pausa
pel widget de la dreta a sota.


A la ZER Cerdanya celebrarem la castanyada dijous al matí a l´escola de Ger, amb una gimcana pel poble, un bon esmorzar i la cantada d´una cançó de la castanya. sota la direcció del nostre mestre de música, l´Enric. Ens trobarem tots i passarem una bona diada!!
PRIMERA NEVADA DEL CURS A L´ESCOLA!!


 Escola Santa Coloma de Ger, 10,16h del matí

diumenge, 24 d’octubre del 2010

FEM FILOSOFIA!!

Dijous passat vam començar a fer "filo".

Amb en Josep, el mestre de francès, vam dissenyar una sessió de presa de contacte i de presentació de la matèria. Fa dos anys, ja n´havien fet alguna sessió, menys els que s´han incorporat aquests dos darrers cursos.

Calia dur a classe un coixí, o una manta, o una esterilla, de manera que ens poguéssim relaxar d´allò més. En Josep va portar encens de vainilla i jo vaig portar música d´Enya.

Un cop acomodats i ben relaxats, vam explicar el què faríem, per què ho faríem, com ho faríem i quan ho faríem.



El primer va ser el fer les normes, que independentment de les de la classe, faríem servir a les classes de "filo",i que es van resumir en aquestes:


1- Relaxar- nos.
2- Respectar el torn de paraula (un/a moderador/a diferent cada dia anirà donant el torn de paraula).
3- Pensar, raonar, dialogar, argumentar,...
4- Deixar la classe ben endreçada.

Vam penjar aquestes normes al Racó de "Filo".




Comencem la sessió



PERQUÈ FILOSOFIA A LES ESCOLES?

Es pot presentar la filosofia a les nenes i als nens d´una forma diferent al què entenem finas ara: seca, àrida. La podem presentar en forma d´històries que els nens estiguin interessats a llegir, individual o col- lectivament. Cal presentar la filosofia com un diàleg, una habilitat que hem d´anar aprenent a desenvolupar.

Cal que la mestra  o el mestre remodeli el seu paper. No ho sap tot. Ara és un coinvestigador. Anima i comparteix la investigació intel- lectual, d´ell mateix i la dels seus alumnes.
Els nens volen filosofia? Els nens responen molt càlidament, molt cordialment quan tenen l´oportunitat de discutir obertament, especialment quan no hi ha una resposta final donada per algun text o algun mestre. Ho vam poder comprovar aquest dijous, on la sessió va ser molt relaxada, amb una conversa i unes intervencions d´allò més enriquidores, forçaprofundes i que reflectien l´experiència personal, vivències, sentiments i visions de cada persona.

Quan filosofem, es produeix un alliberament tant cognitiu com afectiu. Cal doncs, a nivell de grup, preguntar als nens la seva opinió i escoltar els seus punts de vista. Volen saber què pensen els seus companys de classe. És important també aprendre a respectar- se mútuament i comprendre´s els uns als altres.

Volem que els nens prenguin la iniciativa, no que es limitin a esperar a que el mestre els corregeixi, que siguin autònoms,autocrítics, que s´autogovernin intel- lectual i moralment.

La majoria dels nens tenen dèficits d´abstracció, perquè tot láccent es carrega en el concret. No estimulem l´abstracció.No podem condemnar al nen a viure en un món de fets, sense abstraccions.

Els nens necessiten el pensament.

Com podem utilitzar els termes filosòfics amb els nens? No cal ser tècnic, especialitzat. Cal veure que ja utilitzem paraules abstractes amb ells, riques en significat filosòfic: veritat, felicitat, amistat,... són paraules a partir de les quals podem començar el nostre treball.

La filosofia és un complement valuós en el pla d´estudis de les  i els nostres alumnes. També hem de veure la filosofia com una disciplina que ens ajudarà a pensar quan fem altres matèries i de cara a un futur, en el desenvolupament humà dins de a societat.


Jaume Forment.

Tutor de CS

divendres, 22 d’octubre del 2010

El treball dles cases de Ger.
El perquè dels "cal..."


 Introducció.

Hem fet aquests petit treball de camp per a saber d'on venen els noms de les cases de Ger.
N'hem escollit solament unes quantes,ja que n'hi ha moltes.
Ens hem dividit en dos grups,barrejats 5è i 6è, i amb la llibreta i la càmera fotogràfica, hem fet el treball.
"Cal" és la contracció del mot casa i l'article el. Per tant vol dir   "casa de...".
Aquest costum es va perdent, i amb aquest  treball pretenem que no es perdi  i que les cases noves també siguin "cal...".





Cal Cadena:Carrer Major.
Cal Cadena:  Als nens o gent que anaven a fer el xafarder a la casa, els lligaven amb una cadena .

  


Cal Cendrera: Va ser construïda fa 120anys. Qui va construir la casa es deia Josep Reus,i vivia a Talltorta, a una casa a on i havia una gran cendrera per això avui es Cal Cendrera. Van posar Reus per que es deien de cognom Reus.  És a la cruïlla del carrer Quatre Cantons i del carrer Major.




                                                                         Cal Reus o Cal Cendrera
            Cal Gavatx:no ho saben. Però hem buscat i hem trobat que Gavatx és una persona que ve de França. Això ens permet pensar que la casa l´havia construït on hi havia viscut algú que  va venir de França.

 
Cal Gavatx


    Cal Matildeto.



    Cal Xerric


    Cal Xerric:No ho saben. Carrer Major.



    L'església de Ger està dedicada a Santa Coloma.


    Cal Joan Pau:Per que els seus avis va decidir posar-li Cal Joan Pau. Encara que hagi tingut algun altre nom o hi hagi anat a viure d'altra gent, sempre ha mantingut el nom.






    Cal Margida



    Cal Sindreu
    Cal Sindreu:Estava tancat però vam veure que a la porta hi havia una llinda amb l`any 1913 gravat. Això ens permet suposar que la casa va ser construïda o refeta aquest any.



    Cal Pons




    Cal Nofret:Carrer Eller.

    Es una casa de Gréixer. Hi viu l`Ismael. És el diminutiu del cognom del seu primer estadant, que es deia de cognom Nofre.


    Cal Jet:Carrer Major,s/n.

    Li van posar aquest nom per que al primer propietari li deien Jet. Actualment és un restaurant.




    Cal Junoy Coch: actualment abandonada. Els propietaris viuen a Amèrica.


    Valoració :

    Aquest treball ens  ha servit per aprendre la història de les cases de Ger. El fet d'haver  anat pels carrers preguntant i apuntant, ens ha servit per conèixer altres maneres de treballar, que podem fer servir en  un futur. En Jaume ens ha fet treballar sols. El final del treball serà fer un recorregut per totes les cases que hem estudiat. Ho pengem al bloc perquè tothom ho pugui mirar.




    Fet per:


                                                      Aracely Moya  (5è)                                        
                                                      Marc González (6è)
                                                      Aleix Rísquez (6è)




    dijous, 21 d’octubre del 2010

    ELS BLOCS A L´ESCOLA.

    L´avanç permanent de la tecnologia i la seva incorporació en la nostra vida quotidiana, ens exigeix el desenvolupament de competències bàsiques sociocognitives per a aprendre a aprendre, per a comunicar- nos, per a col-laborar i participar en l´anomenada Societat de la Informació i del Coneixement (SIC). Per a fer- ho, és necessari estar alfabetitzats en l´àmbit digital i d´aquesta forma aprofitar i potenciar veritablement els recursos que hi ha a internet.

    Les i els mestres no som aliens a aquesta realitat, que ens exigeix alfabetitzar- nos en una cultura digital de la qual encara no formem part, però en la qual els nostres alumnes s´estan formant, i per tant, necessitem incorporar a la nostra pràctica docent metodologies que ens permetin proposar estratègies d´ensenyament innovadores amb l´ús didàctic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).


     Una d´elles és l´ensenyament amb i sobre blocs, que per la seva estructura permet gestionar informació i extreure sentit a la mateixa.

    Mitjançant aquesta eina, és possible que els mestres, els alumnes, i en definitiva, tota la comunitat educativa, construïm coneixements i compartim les nostres experiències per mitjà de textos, imatges, àudios,... No existeixen estàndarts per a potenciar el seu ús, però si diferents formes d´aprofitar- los. El repte és explorar, analitzar, operar i incorporar aquest recurs a l´aula (una vegada s´hagi identificat el què, com, quan, on i per a què del seu ús educatiu), com una opció més que ens permeti informar- nos, comunicar- nos, col-laborar i participar a internet. La necessitat d´aprendre a comunicar- se a internet és evident per la multiplicitat de canals de comunicació i la convergència de mitjans existents.

    Si les TIC és la tecnologia del futur, nosaltres estem educant i formant el demà, entenent que aquest demà és l´alumnat d´avui.

    La tecnologia aplicada a l´educació no neix solament amb l´ús de la computadora a l´aula. Una mirada nostàlgivca a l´ús de la pissarra i el guix ens permet retrobar la transcendència de la tasca docent i la convicció que no hi ha recurs, per eficient que sigui, que reemplaci la mirada, la veu i els somnis de les i els mestres.


    Jaume Forment i Garcia. Tutor Cicle Superior.

    LA FRUITA

                                                                  La Fruita


    
    Parada de fruita (Barcelona)
    
    La fruita és bona perquè les seves vitamines són molt bones per la nostra salut.
    
    El consum de fruites és una molt bona alternativa al consum d'altres aliments menys nutricionals.


    Aquest aliment nutricional ,ajuda al desenvolupament tant pel cervell,com per el creixement.
    És bo menjar 5 peçes de fruita al dia.
    
    La fruita és variada segons la temporada,es pot menjar seca o fresca.
    
    La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades fruites, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer. Les fruites posseeixen un sabor i un aroma característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.
    A l'escola mengem fruita cada dilluns ,ara em començat una campaña...i ara mengem més sovint!!!

                                                 CLASSIFICACÓ DE LA FRUITA
    • Segons com siga la llavor que continga el fruit, les fruites es classifiquen en:
    Parts de la fruita.
    1. Fruites de pinyol: Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol, com l'albercoc o la bresquilla.
    2. Fruites de llavor: Són les fruites que tenen diverses llavors xicotetes i de corfa menys dura com la pera i la poma.
    3. Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors com la figa i la maduixa.
    • Segons com siga el temps des de la seua recol·lecció, la fruita es classifica en:
    1. Fruita fresca, si el consum es realitza immediatament o als pocs dies de la seua collita, de forma directa, sense cap tipus preparació o cuinat.
    2. Fruita dessecada o fruita pansa: És la fruita que després d'un procés de dessecació es pot consumir als mesos, i fins i tot anys després de la seua recol·lecció. La fruita dessecada no és sinònim de fruita seca.
    • Altres grups de fruita comprenen:
    1. Cítrics com la taronja i la llima.
    2. Exòtiques com la pinya i la xirimoia.
    • Segons com es produïsca el procés de maduració de la fruita, es classifiquen en fruites climatèriques i no climatèriques. En la maduració de les fruites es produeix un procés accelerat de respiració dependent de l'oxigen. Aquesta respiració accelerada s'anomena pujada climatèrica i serveix per a classificar a les fruites en dos grans grups:
    1. Fruites climatèriques: Són les que pateixen bruscament la pujada climatèrica. Entre les fruites climatèriques tenim: poma, pera, plàtan, bresquilla, albercoc i xirimoia. Aquestes fruites pateixen una maduració brusca i grans canvis de color, textura i composició. Normalment es recol·lecten en estat preclimatèric, i s'emmagatzemen en condicions controlades perquè la maduració no tinga lloc fins al moment de traure-les al mercat.
    2. Fruites no climatèriques: Són les que presenten una pujada climatèrica lentament i de forma atenuada. Entre les no climatèriques tenim: taronja, llima, mandarina, pinya, raïm, meló i maduixa. Aquestes fruites maduren de forma lenta i no tenen canvis bruscs en el seu aspecte i composició. Presenten major contingut de midó. La recol·lecció es fa després de la maduració perquè si es fa quan estan verds després no maduren, només es posen blanes.
    • Segons el desenvolupament de les fruites:
    1. Fruites simples: Es desenvolupen a partir d'un sol pistil, mono o pluricarpelars, com ara el raïm, taronges o el meló. Al seu torn les fruites simples poden donar origen a cinc modalitats principals:
    1. Baia: El pericarpi sencer, és a dir les tres capes exocarpi, mesocarpi i endocarpi, està poc diferenciat. Les parets de l'ovari engrosseixen i es fan sucoses. Part de l'exocarp forma una pell com ara els plàtans, dàtils, kiwis, nabius. Posseeixen una o diverses llavors.
    2. Hesperidi: És un tipus especial de baia amb pell rugosa. L'interior del fruit està dividit per septes o barandats donant origen a tants gallons com a carpels, per exemple tots els cítrics. Posseeixen diverses llavors, fins i tot sense llavors, per partenocarpia.
    3. Pepònides: És una altra variant de la fruita en baia amb pell dura. L'interior d'aquesta fruita no està dividit per septes, com per exemple els melons. Les llavors poden estar disperses pel pericarpi o bé agrupades en filaments. No es distingeix l'endocarpi.
    4. Drupa: Posseeixen poques llavors (una o en molt curt nombre) envoltades d'un endocarpi fibrós i dur, generalment deixant un buit entre ell i el mesocarpi carnós. L'exocarp dóna origen a una pell suau com per exemple les bresquilles, prunes, cireres i mangos. L'ametla, en contra del que es creu, no és la coberta de la llavor sinó l'endocarpi. També s'anomenen fruites de "pinyol".
    5. Poma: És una fruita carnosa. Les llavors o pipes estan rodejades per un endocarpi coriaci semblant al paper. La part carnosa procedeix del tub floral com per exemple la poma i la pera.
    1. Fruites agregades: Es desenvolupen a partir de diversos pistils independents que donen origen a diverses xicotetes fruitetes que s'insereixen en un receptacle comú, com ara les maduixes i les móres roges.
    2. Fruites múltiples: Es desenvolupen a partir d'un conglomerat de flors o inflorescència que posseeixen múltiples ovaris, cada un d'ells procedent d'una flor distinta, que es fusionen en una fruita, generalment carnosa, en aconseguir la maduresa com les figues i la pinya tropical.                                                                        
                                                      



















                                                              Fet per :Bogdan Anestiadi (6è).





    Mengeu FRUITA!!!!



    :)    ESPERO QUE US HO HAGIU PASSAT BÉ!!!   :)
     El Segre 

    Per Karla Morillas ( 6è) 

    El Segre (del llatí Sicoris Flumen ;flumen " riu " ) és un riu de Catalunya , afluent de l'Ebre per l' esquerra . La seva conca comprén territoris de tres estats : França ; Andorra i Espanya.

    Neix al vessant septentrional del pic del Segre ; al circ de la Culassa ; a l´Alta Cerdanya i desemboca ; després de recórrer 265 quilòmetres ; al riu Ebre ; al seu pas per Mequinensa (Baix Cinca ).

    Es troba embassat als pantans d'Oliana; Rialb; Sant Llorenç de Montgai .

    Del Segre en surten diversos canals i séquies  de regadiu : el canal Segarra - Garrigues ; el canal d'Urgell  i les seves diverses sèquies ; el canal Balaguer ; el canal Serós , etc
                                           

                                         
     
    El Segre  al seu pas per Lleida
    •                      Cota del naixement :   2.843 msnm
    •                      Naixement  :  Circ de Culassa (Alta Cerdanya)
    •                      Desembocadura :   Al'Ebre a Mequinensa
    •                      Longitud  :   265 Km
    •                      Cabal Mitja : A Serós 100,2 m3 /s
    •                      Superfície Conca :  22.579,0 km2
    •                      Territori de la Conca : Catalunya i Aragó


    Voleu veure el recorregut del Segre a vista d´ocell?

    Cliqueu aqui:  SÓC UN TRENCALÒS!!

    Afluents principals del riu Segre :

    Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre :

      Per la dreta :

    • el riu Aravó
    • el riu Querol
    • el riu Reür
    • el riu Duran
    • El riu de la Llosa 
    • el riu d'Arànser
    • el riu de Bescaran 
    • la Valira 
    • la riera de Castellbó 
    • el riu de la Guàrdia 
    • el riu de Cabó 
    • el Rialb 
    • el riu Boix
    • la Noguera Pallasera
    • el riu de Farfanya
    • la Noguera Ribagorçana 
    • El Cinca 
          Per l´esquerra :
    • el riu de Lavanda
    • la Ribera Salada 
    • la riera de Madrona 
    • el Llobregós 
    • el Sió
    • el riu de Corb 
    • la Clamor de les Canals 
    • el rius de Set
         Poblacions que travessa :

         Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre :

    •  Cerdanya :
    • Llo 
    • Sallagossa
    • Llívia 
    • la Guingueta d 'lx
    • Puigcerdà
    • Bellver de la Cerdanya 
    • Martinet de la Cerdanya 

    •  Alt Urgell:
    • El Pont de Bar
    • La Seu de Urgell 
    • Montferrer
    • El Pla se Sant Tirs 
    • Organyà
    • Coll de Nargó
    • Oliana 
    Noguera :
    • Tiurana 
    • Baronia de Rialb
    • Ponts 
    • Artesa de Segre 
    • Alòs de Balaguer 
    • Camarasa 
    • Balaguer 
    • Térmens
    • Segriá :
    • Alcoletge
    • Vilanova de la Barca 
    • Corbins 
    • Lleida 
    • Albatàrrec
    • Montoliu de Lleida 
    • Sudanell 
    • Alcarràs 
    • Torres de Segre 
    • Aitona 
    • Seròs
    • La granja d'Escarp
    • Sudanell
       Baix Cinca :
      •    Tragó de Segre 
      •     Bassella
            
             
           
          
                
            
               

         

      dimecres, 20 d’octubre del 2010

      UNA CITA "CITABLE".


      La finalitat principal de l'educació és crear homes i dones capaços de fer coses noves, no simplement de repetir el que altres generacions hagin fet : persones que siguin creatives, inventores i descobridores. La segona finalitat és la de formar ments que siguin crítiques, que puguin verificar i no acceptar sempre tot el que se'ls ofereix a les primeres de canvi.


      Jean Piaget(1896-1980)

      dijous, 14 d’octubre del 2010

      TREBALLANT EMOCIONS, SENTIMENTS, EMPATIA, ASSERTIVITAT,...

      L´Ismael vol compartir amb nosaltres aquest escrit que ha fet. Parla d´emocions, sentiments,....

      Escolteu- lo...




      Si voleu, podeu baixar la música pel widget de la dreta
      PRIMERA NEVADA AL PIRINEU.

      Des de l´escola, veiem aquesta espectacular vista.
      Fixeu- vos que el Puigmal, 2. 913 metres d´alçada, ja està enfarinat.



      AVUI, PROVES D´AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA D´EDUCACIÓ PRIMÀRIA.


      Els de cinquè, l´Aracely, la Jackeline, l´Elian i l´Ismael, hem fet les proves d´avaluació diagnòstica que marca el Departament d´Educació. Hem fet: Llengua Catalana, Llengua Castellana i Matemàtiques.

      Esperem que hàgin anat bé!!

      LA COPA D´EN DANI.

      En Dani ha volgut compartir amb la resta de la classe la copa que va obtenir la temporada passada com a jugador del C. F Puigcerdà. La va rebre al final de la temporada en un sopar que va fer amb els seus companys d´equip i entrenadors.

      Et desitgem molts èxits, tant esportius com personals, per a aquesta temporada!!!! 



      Visca el C. F Puigcerdà!!


      dimecres, 13 d’octubre del 2010

      RELLEU I RIUS D´ESPANYA.


      Activitats de repàs.

      Hem estudiat, a 6è, les grans unitats del relleu espanyol:

      * Unitats interiors: meseta,dividida en dues parts. Serralades interiors, que envolten la Meseta.

      * Unitats exteriors: independents de la Meseta. Dues grans depressions.

      * Unitats del relleu insular: dos arxipèlags.

      Per a reforçar el què hem estudiat, cal que identifiquis i situis en el mapa físic de la Península Ibèrica: Submeseta Nord, Submeseta Sud, Sistema Central, Muntanyes de Toledo.
      També has de saber situar: Muntanyes de Lleó, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric, la Sierra Morena.

      TOTES AQUESTES UNITATS DE RELLEU SÓN UNITATS INTERIORS.


      Situa:

      el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes (Litoral i Prelitoral), les Serralades Bètiques (Penibètica i Subbètica).


      TOTES AQUESTES UNITATS DE RELLEU SÓN UNITATS EXTERIORS. 

      Quina és la muntanya més alta del territori espanyol? On està situada? I la muntanya més alta de la Península Ibèrica?

      Cal saber situar en el mapa les dues grans Depressions: la de l´Ebre i la del Guadalquivir. 

      Per quines unitats de relleu estan delimitades? 
      Coneixes les dues altres depressions importants de la Península Ibèrica?. Les saps situar?

      Les costes espanyoles estan banyades per l´Oceà Atlàntic, el Mar Cantàbric i la Mar Mediterrània.

      Consulta el llibre i repassa:

      * Quants quilòmetres de costa té el territori espanyol en total.
      * Recorda què vol dir costa alta i costa baixa i les seves característiques.
      * Repassa els conceptes: rocallosa, abrupta, retallada, ria, sorrenca, costa recta.


      Els rius:

      Recorda que a la Península Ibèrica hi ha tres vessants: Mediterrani, Cantàbric i Atlàntic. Un vessant és un conjunt de terres els rius de les quals van a desembocar al mateix riu o oceà.

      Cal saber situar- les, identificar els principals rius que pertanyen a cada vessant i saber- ne les característiques d´aquests rius:

      Vessant Mediterrani: Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat,... 
      Vessant Cantàbric: Bidasoa, Deva,...
      Vessant Atlàntic: Miño, Tajo, Guadiana,... 


      Els arxipèlags canari i balear.

      Cal situar les principals serralades  de les illes, tipus de costes, ...


      Exercici:


      Imagina que has de desplaçar- te de Santander a Màlaga. 
      Anomena, d´esquerra a dreta, aquests elements del relleu espanyol:
       
       riu Tajo - Muntanyes de Toledo - Submeseta Nord - riu Guadalquivir - riu Duero - mar Mediterrani - Sierra Nevada - Sierra Morena.