LA FRUITA

                                                              La Fruita



Parada de fruita (Barcelona)



La fruita és bona perquè les seves vitamines són molt bones per la nostra salut.



El consum de fruites és una molt bona alternativa al consum d'altres aliments menys nutricionals.

Aquest aliment nutricional ,ajuda al desenvolupament tant pel cervell,com per el creixement.

És bo menjar 5 peçes de fruita al dia.



La fruita és variada segons la temporada,es pot menjar seca o fresca.



La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades fruites, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer. Les fruites posseeixen un sabor i un aroma característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.

A l'escola mengem fruita cada dilluns ,ara em començat una campaña...i ara mengem més sovint!!!

                                             CLASSIFICACÓ DE LA FRUITA

• Segons com siga la llavor que continga el fruit, les fruites es classifiquen en:

Parts de la fruita.

1. Fruites de pinyol: Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol, com l'albercoc o la bresquilla.
2. Fruites de llavor: Són les fruites que tenen diverses llavors xicotetes i de corfa menys dura com la pera i la poma.
3. Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors com la figa i la maduixa.

• Segons com siga el temps des de la seua recol·lecció, la fruita es classifica en:

1. Fruita fresca, si el consum es realitza immediatament o als pocs dies de la seua collita, de forma directa, sense cap tipus preparació o cuinat.
2. Fruita dessecada o fruita pansa: És la fruita que després d'un procés de dessecació es pot consumir als mesos, i fins i tot anys després de la seua recol·lecció. La fruita dessecada no és sinònim de fruita seca.

• Altres grups de fruita comprenen:

1. Cítrics com la taronja i la llima.
2. Exòtiques com la pinya i la xirimoia.

• Segons com es produïsca el procés de maduració de la fruita, es classifiquen en fruites climatèriques i no climatèriques. En la maduració de les fruites es produeix un procés accelerat de respiració dependent de l'oxigen. Aquesta respiració accelerada s'anomena pujada climatèrica i serveix per a classificar a les fruites en dos grans grups:

1. Fruites climatèriques: Són les que pateixen bruscament la pujada climatèrica. Entre les fruites climatèriques tenim: poma, pera, plàtan, bresquilla, albercoc i xirimoia. Aquestes fruites pateixen una maduració brusca i grans canvis de color, textura i composició. Normalment es recol·lecten en estat preclimatèric, i s'emmagatzemen en condicions controlades perquè la maduració no tinga lloc fins al moment de traure-les al mercat.
2. Fruites no climatèriques: Són les que presenten una pujada climatèrica lentament i de forma atenuada. Entre les no climatèriques tenim: taronja, llima, mandarina, pinya, raïm, meló i maduixa. Aquestes fruites maduren de forma lenta i no tenen canvis bruscs en el seu aspecte i composició. Presenten major contingut de midó. La recol·lecció es fa després de la maduració perquè si es fa quan estan verds després no maduren, només es posen blanes.

• Segons el desenvolupament de les fruites:

1. Fruites simples: Es desenvolupen a partir d'un sol pistil, mono o pluricarpelars, com ara el raïm, taronges o el meló. Al seu torn les fruites simples poden donar origen a cinc modalitats principals:

1. Baia: El pericarpi sencer, és a dir les tres capes exocarpi, mesocarpi i endocarpi, està poc diferenciat. Les parets de l'ovari engrosseixen i es fan sucoses. Part de l'exocarp forma una pell com ara els plàtans, dàtils, kiwis, nabius. Posseeixen una o diverses llavors.
2. Hesperidi: És un tipus especial de baia amb pell rugosa. L'interior del fruit està dividit per septes o barandats donant origen a tants gallons com a carpels, per exemple tots els cítrics. Posseeixen diverses llavors, fins i tot sense llavors, per partenocarpia.
3. Pepònides: És una altra variant de la fruita en baia amb pell dura. L'interior d'aquesta fruita no està dividit per septes, com per exemple els melons. Les llavors poden estar disperses pel pericarpi o bé agrupades en filaments. No es distingeix l'endocarpi.
4. Drupa: Posseeixen poques llavors (una o en molt curt nombre) envoltades d'un endocarpi fibrós i dur, generalment deixant un buit entre ell i el mesocarpi carnós. L'exocarp dóna origen a una pell suau com per exemple les bresquilles, prunes, cireres i mangos. L'ametla, en contra del que es creu, no és la coberta de la llavor sinó l'endocarpi. També s'anomenen fruites de "pinyol".

5. Poma: És una fruita carnosa. Les llavors o pipes estan rodejades per un endocarpi coriaci semblant al paper. La part carnosa procedeix del tub floral com per exemple la poma i la pera.

1. Fruites agregades: Es desenvolupen a partir de diversos pistils independents que donen origen a diverses xicotetes fruitetes que s'insereixen en un receptacle comú, com ara les maduixes i les móres roges.
2. Fruites múltiples: Es desenvolupen a partir d'un conglomerat de flors o inflorescència que posseeixen múltiples ovaris, cada un d'ells procedent d'una flor distinta, que es fusionen en una fruita, generalment carnosa, en aconseguir la maduresa com les figues i la pinya tropical.                                                                        

                                                  

                                                          Fet per :Bogdan Anestiadi (6è).

Mengeu FRUITA!!!!

:)    ESPERO QUE US HO HAGIU PASSAT BÉ!!!   :)