ARACELY: UNA HISTÒRIA AMB INICI I FINAL


Fatma vol dir Fàtima i val la pena arribar fins aquest remot indret del lemen només per conèixer-la.

El poble era tan petit que sols hi podien haver poques persones. En aquell poble hi havia una nena que es deia Fàtima i també hi havia un nen. Quan el nen la va veure li va agradar molt, van passar tot el dia junts. Va passar un any i els dos eren molt grans, el nen li va dir que si volia ser la seva núvia, la nena va dir que si. El nen la va convidar a dinar a un restaurant, després van posar tot el dia junts veient pel·lícules. Tots els dies van estar junts fins que van ser vells. La Fàtima se'n va anar a un altre lloc fa molt de temps. El senyor no s'enrecorda gaire d'ella, va agafar un quadre i va posar una foto i va escriure el que s'enrecorda d'ella , va posar al darrere del quadre:
Jo la vaig conèixer un dia de juliol de fa dos anys. Ni tant sols recordo com es deia el poble on era la seva fonduk. Ni molt menys el seu cognom ni la seva adreça exacta, però mai podré oblidar-la. L'única dona iemenita que es va comunicar amb mi.