dimecres, 6 d’abril del 2011

 JACKELINE: UNA HISTÒRIA AMB INICI I FINAL


Quants cops deixem de fer coses per por.

Un dia la meva mare em va dir que anés a buscar les claus del cotxe i a mi em va donar por,i no vaig anar. També em va dir que havia comprat em regal per mi però jo tenia por i tampoc vaig anar. Després la meva mare em va dir que no tingués por,que a la foscor no hi ha res. Quan va arribar la nit em va dir que baixés el soterrani i li vaig dir que no, que em feia por. Però el meu pare em va acompanyar i vam anar junts. Desprès vam encendre la llum i no hi havia res. Vem pujar,i la meva mare em va espantar. Però l´hi vaig dir que no tanias por. Vaig dir:
Potser no es por, es saviesa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada