DANI: UNA HISTÒRIA AMB INICI I FINAL.


Aquell dia,igual que tants d'altres abans, també va aparèixer gris i pesant encara que ja es veia que més enllà del balcó el sol lluïa amb tot el seu esplendor.
Aquell dia tot estava negre i trist. A mi no m'agradava gens . No podia pensar en mi .Estava tot el dia assegut en una cadira davant de la finestra , mirant el paisatge tant trist que hi havia aquell dia . Jo estava trist , el paisatge estava trist , tot estava molt trist . La meva casa estava silenciosa jo sempre estava pensant en tu , no pudia pensar en mi , aquell dia estava apunt de plorar . Perquè tot estava trist als carrers no hi havia cap persona , semblava que estigues tot sol en el món. Només en tu . Perquè sempre esta molt guapa . no sortia el sol , i van passar dies i dies assegut en aquella cadira mirant aquell paisatge tant trist .Estava pensant només en dedicar- te una cançó , però no podia , et volia veure. Volia anar sempre a l'escola per poder-te veure , vam fer un  examen i el vaig suspendre , perquè no estava concentrat , estava trits igual que aquell dia molt negre amb núvols , apunt de ploure. Fins que un  dia va sortir el sol i tot estava alegre , hi havien persones pel carrer , jo estava content i tot el món estava content . Ja no estava trist , vaig pujar al balcó i vaig obrir els braços. A l'escola ja estava concentrat , ja no vaig suspendre cap examen.Només calia que deixés de pensar en tu per poder començar a pensar en mi , i ho vaig fer.

                                                 fi