ADÉU, REI CARNESTOLTES!!

Tot i no haver estat gaire temps amb nosaltres, el rei carnestoltes ha fet unes quantes entremaliadures. Ahir ens va lligar les mànigues de les jaquetes, avui ens les ha amagat, i també les motxilles, i a més a més, després del pati encara ha tingut temps de desordenar totes les classes.

Però, ailàs, l´hem ben descobert, i al mig del pati, li hem fet un judici, amb un fiscal ben seriós:

 El fiscal Elian i la "veu del Carnestoltes" Karla.

JUDICI D’EN CARNESTOLTES (Diàleg)

-         Senyor Carnestoltes. Presenti’s aquí per a fer justícia!  És vostè un borinot?

-         Jo, un borinot? Per què?

-         Què no ho sap? Les malifetes que ha fet. Quina poca vergonya!

-         Què vostès no estan contents?

-         Contents nosaltres? Però, què s’ha cregut vostè?

-         Però no veieu que bé s’ho han passat fent la rostita i menjant truites i botifarra.

-         Sí, però s’han fet tots una colla de malfeiners. Ningú se’n recorda ja de treballar.

-         Però si no han de treballar. És festa.

-         Festa? Quina classe de festa? Quina poca lliga té!

-         Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes. Pregunteu-li a la gent del poble i ho sabreu.

-         Prou d’animalades i anem al gra. Se li acusa d’haver manat al poble, de fer de les persones uns malfeiners, de provocar festa i massa rialles.

-         No n’estic d’acord. La gent no tant sols ha de treballar. Necessita també descansar i poder divertir-se. Que la vida no només és plorar, sinó també riure i passar-s’ho bé..

-         Anem a reflexionar. El considerem CULPABLE i per tant, el condemnem a morir cremat a la foguera.  Com a darrer dret li concedim el de llegir el seu testament.

Davant d´aquest veredicte, el Rei Carnestoltes ens ha llegit el seu testament:

TESTAMENT D’EN CARNESTOLTES

Jo, en CARNESTOLTES,
Rei dels poca-soltes,
sé que ha arribat el meu final.
D'aquí poc em cremareu
i només la meva cendra veureu.
Sé que m'estimeu,
però no ploreu.
Com que ara marxaré,
el meu testament us llegiré,
tot i que l'any que ve tornaré.
Ja va sent l'hora de començar
i vosaltres d'escoltar.

-------------

Abans de morir jo, Carnestoltes,
rei de les poques soltes
un testament vull deixar.
Un testament per a tots els que viuen
en aquesta comunitat.

-------------

Pels nens i nenes de la Llar d’infants EL DRAC BLANC,
moltes ganes per passar l’estona cantant.

Pels nens i nenes de la classe de la NEU,
molts ànims per ballar de deu en deu.

I pels nens de la classe de la FONT DEL PUET,
us deixo la col d’en Patufet.

Per als nens i nenes de la classe de MONTMALÚS,
pel fred un bon barret rus.

Els nens i nenes de la classe del RIU SEGRE,
tindran un gran grapat de pebre.

 I no us penseu que ja he acabat,
que dels mestres no m’he oblidat.
Per a cadascú d’ells i d’elles,
bon humor i moltes cantarelles.
I pels que ens hem deixat,
Adéu i fins aviat.

 Nens i nenes, escolteu:
Carnestoltes  2011 s'ha acabat,
la Quaresma ha arribat
i ara us toca fer bondat!

Visca en Carnestoltes  2011!

 Hem llegit el testament

I a partir d´aquí, la seva sort ha estat el foc.

 Pobre carnestoltes!!

Al final, hem cantat la cançó :

A setze, a setze,

a setze el vi,
el pobre Carnestoltes
s’acaba de morir.

FINS L´ANY QUE VE!!