A ciutadania hem tractat el tema de les discapacitats. Hem organitzat un concurs de redacció sobre el tema de les discapacitats. Un cop fetes les redaccions, les hem votat. Aqui en teniu el resultat. Totes les redaccions mostren una sensibilitat envers el tema.
Ajuda'ns
El meu amic,que té 11 anys, va en cadira de rodes.Per culpa d'un accident amb cotxe no pot moure les cames i en el poble que viu hi ha moltes voreres i esglaons...I el dia que va anar a seva casa hi havien moltes barreres per ell i gairebé no pudia pujar a seva casa "que estava a dalt de tot". I ell i els seus amics del poble van anar a l'ajuntament i li va dir a l'alcalde que posés,rampes on hi ha escales,pel cecs semàfors amb soroll,a les voreres una baixada.I després de 1 setmana en aquell poble sempre hi ha hagut ajuda en el poble.Però en alguns pobles encara no hi ha ajuda.
ajuda'ns !!
Marc González
Una història al·lucinant
Jo sempre dic que tot és possible ,i per això us explicaré una historia que em va passar mentres dormia ,va ser un somni ...
Estava a l'any 2135 ,o sigui en el segle XXII ,estava conduïnt ,i observant pel cotxe , que estava tunejat ,vaig donar-me compte que em deia Alferson Makcenzie ,perquè estava escrit ,naturalment ,quan de sopte ..........PUM!!!!!!!!!!
Em vaig despertar , i notava que no era el llit de casa meva ,estava en un hospital i m'informaven d'una mala notícia .Em van dir que estava paral·lític .
Als dos dies em van donar una cadira electrònica i me'n vaig anar a casa .
Vaig estar lamentant-me ,però ,vaig dir prou!!!
Vaig començar ha inventar-me invent ,en vaig fer 10 ,però cap era eficaç.Vaig crear un invent que permetia fer totes les coses que feiem abans .L'invent es connectava al cervell ,i allò permetia moure les cames...Va ser desagradable!!!!!
Va començar una nova era ,l'era de la millora quotidiana.
FÍ
BOGDAN ANESTIADI
SÍNDROME DE DAWN
Hi havia una vegade un nen que tenia síndrome de dawn , un dia va anar a l'escola per primera vegade . Quan va arribar el nen a la escola , tots els nens s'el reien d'ell . En aquella escola no hi havien rampes, només hi havia escales. Quan era l'hora d'entra a l'escola ningù el va agudar . I el nen no va poder entrar a dins . De sobte va apareixe un nen molt amable que el va dir :- Hola! que fas tan sol ? I el nen amb síndrome de dawn va dir que venia a l'escola . nen li va ajudar a pujar . Els pares del nen amb síndrome de dawn van anar a parlar amb l'alcalde i els seus pares van dir que posi rampes a l'escola i a tots als llocs on hi haguin escales . I el alcalde les va posar.
FI
(:.......@......:DANI:.....@.......:)
SÍNDROME DE DAWN
FI
(:.......@......:DANI:.....@.......:)
La Discapacitat al poble
Hi havia una vegada, un home que va patir un accident molt fort i es va quedar en cadira de rodes.
Vivia en un poble molt petit, que aquest home vivia en una casa amb escales i no hi havia un ascensor. L'ajuntament va decidir ajudar, aquell home que anava amb cadira de rodes. Per tot el poble l'alcalde va fer unes rampes i allà a on vivia ell hi van posar un ascensor. L'home d'aquell pis estava molt content i va anar a veure l'alcalde.Aquell home va treballar allà i des de aquell dia l'alcalde va accepta l'ajuda.Aquest poble necessita ajuda!!
Aleix
Ciutadania
Hi havia una vegada un poble molt lluny de l' Àfrica. Hi vivia molta gent amb discapacitat de diferents coses. Aquell poble es deia "Discapacitat", un poble molt ric perquè la gent amb discapacitat podía fer les coses normals , però ho feien amb :
cadires de rodes , braille,rampes,semàfors amb sorolls , tota la gent que tenía discapacitats anaven a saquet poble .
L'alcalde va pensar que sería millor que la gent amb discapacitat pugués viure amb la gent normal , doncs els van ajuntar i en tot el món àra pot viure un discapacitat.
Així un nen que es deia Joan no va morir , la Maria va poder caminar ,etc
Aquell dia vem fer una festa , tot preparat per la gent amb discapacitat .
Així tots van acabar feliços , la gent ja tenía la felicitat que volia fer les mateixes coses com els altres.
Karla
Aracely
Ciutadania
Però en l'any 2011, Barcelona ara és un món diferent , com els cotxes per a cadires de rodes,etc.Aquesta història parla d'en Juan .És una persona molt bona persona però és cega i sorda i va en cadira de rodes. Clar la ciutat pel Juan és molt dura ,com per exemple:les rampes per les cadires de rodes no n' hi han .Els trens no fan sorolls uan arriben,etc.
Però ara la gent pensa més en aquesta gent i estan inventant coses noves.
Rumae
A Sevilla un amic meu va tenir un accident amb la moto fent una carrera. Anava molt ràpid i se li va anar la roda del darrera i va fer trenta voltes de campana i es va trencar les dues cames i va anar en cadira de rodes i no podia pujar a seva casa per que era a dalt de tot i llavors va anar a l'ajuntament i van ficar un ascensor.
Elian
Un dia un nen s´havia perdut i no sabia què fer. Va caminar fins que es va trobar un llac i tenia molta i molta aigua. Va travessar amb un vaixell molt petit. Després va caure al llac i tenia por però no hi havien ni taurons i un peix. Hi havia una sirena blanca amb la cua verda i les puntes roses. Es va espantar molt perque era molt gran.
El va portar fins a l´altra banda.Li va preguntar si volia ser una sirena. Ell va dir que no, que havia d´anar amb ells seus pares. Ell va tornar amb els seus pares i es van alegrar molt.Però mai s´oblidaria d´aquella sirena. fi.
JACKELINE
A Sevilla un amic meu va tenir un accident amb la moto fent una carrera. Anava molt ràpid i se li va anar la roda del darrera i va fer trenta voltes de campana i es va trencar les dues cames i va anar en cadira de rodes i no podia pujar a seva casa per que era a dalt de tot i llavors va anar a l'ajuntament i van ficar un ascensor.Elian
El va portar fins a l´altra banda.Li va preguntar si volia ser una sirena. Ell va dir que no, que havia d´anar amb ells seus pares. Ell va tornar amb els seus pares i es van alegrar molt.Però mai s´oblidaria d´aquella sirena. fi.
JACKELINE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada